El senyor Carpanta (a la foto llegint de gorra) és un dels meus personatges reals predilectes del barri (juntament amb la Reina Mare del Raval, que espero retratar com Déu mana algun dia). Ahir era a La Central, garantia de bona temperatura i bona lectura de franc. El senyor Carpanta podria fer una guia de com viure gairebé de franc a la ciutat.
De fet, li vaig dedicar un text de
L'aeroplà del Raval (
blog) que finalment també va aparèixer al
llibre.
***
El Carpanta del Raval
Els que heu anat a alguna presentació d’un llibre a l’antiga Llibreria del Raval (ara: Llibreria Central) o a la Documenta, o a una inauguració d’una exposició en alguna galeria o al FAD, CSIC, IEC, etc., heu coincidit amb tota probabilitat amb el Carpanta del Raval —bé, si hi havia canapès, si no, no.
Els que correu amunt i avall pel barri en hores de sol, segur que alguna vegada us heu vist aturats per un avi amb perruquí i poca feina que us preguntava alguna fotesa, un senyor amb ganes de xerrar i passar l’estona, totalment inofensiu. El Carpanta del Raval.
No, no és que es digui així, ni tan sols és una llegenda urbana. El vaig batejar així la tercera o quarta vegada que vaig coincidir-hi en una presentació i el vaig veure buidar la taula dels canapès amb devoció. I des d’aleshores he coincidit amb ell sempre que he anat a un acte d’aquest tipus que oferís viandes als assistents. Als quaranta anys d’Edicions 62, per exemple, entre escriptors de renom i de no tant, el Carpanta escoltava impacient perquè comencés la desfilada de plats amb exquisideses diverses. I no té cap mania, li agrada tot.
És aquell senyor que voreja la setantena, que duu un perruquí molt embullat mig gris mig blanc, un vestit jaqueta que li va petit (normalment de color gris blavós amb una camisa de ratlles i una corbata estrident), unes ulleres entelades i unes dents groooogues. Aquell senyor que és a la primera fila, prop de les torradetes amb paté i cogombrets, aquell que ara agafa dos trossos de pa amb salmó i ou dur ratllat, aquell que acaba de fer un glop de vi que gairebé fa una volta sobre si mateix. Aquell, aquell.
Els seus dominis van de la Rambla de Canaletes fins a la Ronda de Sant Antoni, però per on se’l veu més és per la zona del MACBA, l’IEC, la Biblioteca de Catalunya i la Boqueria. Ell s’apunta a tot el que sigui gratis, i també llegeix els diaris de franc a la Biblioteca del Carme —que no tot és estómac i també s’alimenta de cultura—; i deixant de banda que sempre tingui un budell buit, ofereix una conversa fluïda i poblada de referents literaris.
Un dia que tingui temps li demanaré a què es dedicava abans de ser el Carpanta del Raval, i li portaré una torradeta de pa de sèsam amb formatge brie i un rajolí de mel i un gotet de vi negre del Priorat, perquè parli de gust, esclar!
****
Encara no li he preguntat a què es dedicava. Però
un dia vam coincidir a l'autobús.
Flickr Blog |
About Flickr |
Terms of Use |
Your Privacy |
Copyright/IP Policy | Report Abuse
|
Deutsch
|
English
|
Español
|
Français
|
|
Italiano
|
Português
Copyright © 2008 Yahoo! Inc. All rights reserved.
Show machine tags (
Hide machine tags (
Anyone can see this photo 
Saved!
Anyone will be able to see this on the map 
Finding location...
Save to Delicious